DOCUMENTACIÓ 

Amb una pandèmia de gairebé dos anys i una 'Policrisis' afectant en tots els àmbits i estrats socials, lluny d'una reflexió col·lectiva que ens porti a una societat millor, veiem com en el nostre anomenat primer món estem massa allunyats d'un retorn als valors de justícia social.

Uns joves que ja no esperen viure millor que els seus pares tot i disposar de multitud de béns, serveis i nivells de benestar molt superiors als de generacions prèvies. Uns majors que es veuen fora de la societat i aïllats no només per temes de salut. Un model econòmic exhaust i insostenible a mitjà termini es miri com es miri, on hi ha més paraules i bones intencions que fets determinants ('teoria del bla bla bla').

La conclusió és que la vulnerabilitat existia abans de la pandèmia, ha estat durament castigada pel COVID, i tret de regeneració social profunda, seguirà en el futur de forma acuitant si no es tanquen les bretxes socials actuals .

La pandèmia i les seves conseqüències han incrementat la pobresa i les desigualtats: Més de la meitat de la població que no té nacionalitat espanyola, concretament un 52,7% de les persones, està en risc de pobresa o exclusió, enfront del 20,7% de la població autòctona. 

Un 12% dels catalans que tenen feina viuen en situació de pobresa . Un 21,4% de la població catalana té problemes per afrontar les seves despeses quotidianes com pagar el lloguer o la hipoteca (el nacional.cat Nov22)

Segons el Pla d'Actuació Ciutadana (PAAC 20-22) el nombre de persones sense llar el 2030 hauria d'estar per sota de les 500 persones, actualment frega les 5.000. ! Queda molt per fer !

Davant la disjuntiva de seguir el camí que ens marca la globalització o replantejar-nos models diferents d'actuació, queda en mans de cadascú la decisió de prendre el camí que ens marquen o l'alternatiu en base a uns valors de justícia social.